Història

Les primeres notícies documentals de Santa Fe del Penedès es remunten a l’any 1142, al testament d’Arbert, amb el nom de Sancta Fidem, com a alou de la catedral de Barcelona. Al 1189 apareix documentada la parròquia de Santa Fe i pocs anys més tard, el 1195, consta Santa Fe com a quadra ubicada a l’oest del castell del Mal Consell.

Durant els segles XII i XIII, el progressiu allunyament de la frontera amb el món musulmà vers el sud afavoreix la repoblació de la plana penedesenca (fundació de Vilafranca del Penedès), així com la proliferació de mercats urbans.

En el fogatjament de 1365-70 s’esmenta el petit castell de Santa Fe que era com una mena de castell-espia del castell-fortalesa de la Granada. Quan s’acostava algun perill, els soldats, amb petits vidres i miralls, feien senyals als sentinelles del castell de la Granada perquè es preparessin per combatre l’enemic. Estava construït en un turó molt pronunciat, a uns 50 metres de l’església (actualment, Els Pins de Cal Ferret).

 

La història de Santa Fe entre la Baixa Edad Mitjana (segles XIV-XV) i l’Època Contemporània (segles XIX-XX) es pot recórrer a través de la documentació eclesiàstica, especialment a  partir  de les visites pastorals. Durant aquests segles la fesonomia i caràcter de Santa Fe continua sent el d’un indret fonamentalment agrícola, amb un hàbitat en masos dispersos centralitzats per la parròquia.

En Època Moderna el poble de Santa Fe viu un del canvis més importants: la reforma de l’actual església de Santa Maria, esdevinguda l’any 1672. Igualment, algunes de les masies i cases pairals disperses pel municipi es contrueixen en aquest moment, com ara la Casa del Pont, Cal Ferret, o Cal Camil. Aquest conjunt d’edificis passa a engrandir el nombre dels ja existents, com els Botins, que ja existia en època medieval.

A finals del segle XVII s’observa un redreçament econòmic i demogràfic que continua al segle XVIII, tot i el parèntesi que representa la Guerra de Successió. La creixent puixança del conreu de la vinya enriqueix moltes masies i parròquies. Aquest fet es tradueix en la construcció de grans masies i casals com Ca la Mília, Ca la Montserrat, Can Gustems, la Casa Nova o Baldús.

Aquesta dinàmica de creixement s’accentua al segle XIX, en què tot Catalunya entra a l’era industrial. Al Penedès, però, és l’agricultura —en especial la vitivinícola— el sector que continua essent motor de l’economia, excepte el període en què es va patir el sotrac que va representar la plaga de la fil·loxera.

Mentre l’economia seguia el seu curs, Santa Fe no es queda al marge dels esdeveniments que sacsegen tot el país; així, a l’any 1809, durant la Guerra del Francès Santa Fe pateix els saqueigs de les tropes napoleòniques. Com a conseqüència del conflicte, el 1810 no es va poder plantar res, situació que empitjorà amb la sequera de l’any següent i que culminà amb la fam del 1812.

Durant el primer terç del segle XX es construeixen a Santa Fe nous edificis i cases pairals com Ca la Sió, Ca l’Americano o Can Ferret, però essencialment el gran canvi es viu a nivell urbanístic. A principis del segle XX s’urbanitzen la major part de carrers del nucli urbà, així com també es treballa per dotar Santa Fe de serveis bàsics com l’arribada d’aigua des de la zona dels Pujols.

Darrera actualització: 27.05.2021 | 10:44
Darrera actualització: 27.05.2021 | 10:44